Web en construcció. Estem recopilant i digitalitzant tota l’obra; hi anirem afegint contingut de mica en mica.
Tercer volum de la col·lecció Pere Alsius: l’epistolari del farmacèutic banyolí Pere Alsius i Torrent (1839-1915), precursor de l’excursionisme científic i autor de treballs pioners sobre la geologia, la prehistòria, la història i el folklore de la seva comarca. Enric Aragonès en va ser el coordinador i l’autor de la introducció i dels índexs.
Veure la font →Estudi de 116 cartes manuscrites que Lucas Mallada va enviar entre 1873 i 1902 al seu amic Lluís Marià Vidal i Carreras. Aporten informació nova sobre Mallada, sobre la història de la Comisión del Mapa Geológico de España i sobre el Cuerpo de Ingenieros de Minas, i n’il·luminen la dimensió humana.
Descarregar PDF Veure la font →Presentació d’una memòria inèdita de 1868 sobre les pedreres de la província de Barcelona, de l’enginyer Teodoro Merly de Iturralde, que descriu 42 explotacions de pedra de construcció amb les característiques litològiques, el pes específic, la càrrega de ruptura i el preu de venda de cada roca. Es relaciona amb el projecte de mapa geològic de Hyacinthe de Moulin i se suggereix que una col·laboració entre tots dos hauria estat beneficiosa.
Descarregar PDF Veure la font →Estudi de quatre mapes pseudo-paleogeogràfics de Catalunya, seriats, inacabats i inèdits, dirigits per Llorenç Tomàs. Amb la seva biografia refeta, es mostra que l’obra recull idees del seu mestre Norbert Font i Sagué (1905) i que es va fer després de 1913 per iniciativa pròpia, sense documentació institucional; la mort de l’autor el 1916 la va deixar inacabada.
Descarregar PDF Veure la font →Presentació d’un mapa geològic inèdit de la regió del Cadí-Pedraforca, fet per Gaston Astre entre 1922 i 1927 i trobat al laboratori de Geologia de la Universitat Paul Sabatier de Tolosa. Se’n justifica la publicació pòstuma perquè Astre fou el primer a reconèixer la relació autòcton-al·lòcton entre la serra del Cadí i el domini del Pedraforca.
Descarregar PDF Veure la font →Catàleg raonat de 80 aurores boreals observades entre 1716 i 1792 a la península Ibèrica, les Balears i les Canàries (28º-43º de latitud), amb informació inèdita. S’hi comprova la correlació amb els cicles solars i la rotació solar, i les fluctuacions de l’òval auroral expliquen l’absència d’aurores entre 1737 i 1764 i les observacions a Canàries.
Descarregar PDF Veure la font →Evolució de la cartografia geològica sistemàtica de Catalunya des de la desaparició del Servei del Mapa Geològic de la Mancomunitat fins a la guerra civil. Descriu el nou projecte estatal a escala de detall impulsat arran del XIV Congrés Geològic Internacional (1926), els intents fallits de recuperar el Servei des de les institucions catalanes i les campanyes contra Marià Faura i Sans, apartat dels càrrecs en acabar la guerra.
Descarregar PDF Veure la font →Estudi del procés cartogràfic geològic de les institucions catalanes des de la renúncia d’Almera (1914) fins a la suspensió del Servei del Mapa (1924), durant la Mancomunitat. Marià Faura i Sans en va ser director; malgrat completar set fulls a 1:100.000 (quatre publicats amb fullet), el Servei no va arribar a consolidar-se per la inestabilitat política, la manca de recursos i la dictadura de Primo de Rivera. Va ser, tanmateix, un primer intent d’organisme català dedicat a la geologia.
Descarregar PDF Veure la font →Estudi de l’aixecament topogràfic i geològic de la província de Barcelona a 1:40.000, dut a terme per Jaume Almera i Eduard Brossa amb subvencions de la Diputació. Obra d’un detall excepcional per a l’època, de gran qualitat estratigràfica i petrològica, va ser responsabilitat quasi exclusiva d’Almera; el 1914 se’n traspassà la gestió a l’Institut d’Estudis Catalans. Va influir decisivament en la geologia catalana i en els museus Martorell i del Seminari.
Descarregar PDF Veure la font →S'analitzen cinc exemplars dels Planos geognósticos de los Alpes y de la Suiza de Carles de Gimbernat (el manuscrit original i quatre còpies impreses). L'obra és un vertader atles geològic, el primer que es va fer mai dels Alps suïssos. Els mètodes (estratigrafia, expressió gràfica dels resultats, neptunisme) mostren que l'autor fou deixeble de Werner. Gimbernat probablement no en fou l'únic autor: el mapa geològic degué ser fet abans, potser per un geognosta local. La caiguda de la monarquia espanyola va tallar-ne el finançament i l'obra no s'acabà mai.
Descarregar PDF Veure la font →Revisió crítica dels escrits anteriors a 1830 sobre la regió volcànica de la Garrotxa. Precisa el procés de descobriment del vulcanisme quaternari, des de les supposades erupcions del terratrèmol de 1427 fins als primers estudis científics (1796, Pourret i Bolós), la primera comunicació de Maclure (1808) i les descripcions de Bolós, Palassou i Debilly.
Descarregar PDF Veure la font →La primera i única reunió extraordinària de la Société Géologique de France a Espanya en 170 anys va tenir lloc a Catalunya el 1898, organitzada per Jaume Almera, que en va rebre el vistiplau de la geologia europea. Lluís Marià Vidal va dirigir excursions complementàries a Cardona, Olot i el Montsec. Les actes van ser una primera guia geològica de Catalunya.
Descarregar PDF Veure la font →Estudi de la represa dels treballs del mapa geològic de la província de Barcelona, encomanada per la Diputació a Jaume Almera i Artur Bofill, entre el primer full a 1:100.000 (rodalia de Barcelona) i la seva ampliació a 1:40.000. L’augment de la subvenció va permetre una base topogràfica nova, d’un detall poc usual, i va consolidar el treball a escala de detall.
Descarregar PDF Veure la font →Estudi del primer intent de cartografia geològica impulsat per una institució catalana: el de la província de Barcelona, subvencionat per la Diputació entre 1869 i 1870 i encarregat a Jacint de Moulin, que va morir prematurament deixant notes i mapes inèdits. Va ser el precedent de la cartografia provincial d’Almera i Bofill i de la tradició que continua avui el Servei Geològic de Catalunya.
Descarregar PDF Veure la font →